dimecres
diumenge
FEBRER A L'INREVÉS
El febrer a l’inrevés
Carnestoltes, carnestoltes,
el món volta a l’inrevés.
Vinga! Fem el poca-solta
per les places i els carrers.
Sóc princesa de l’Shreck,
sóc pirata o mariner,
sóc bomber, sóc guerrer
d’Argtagnan o bandoler.
Carnestoltes, carnestoltes...
Sóc un príncep ben plantat,
sóc un monstre, sóc un gat,
ballarina, Spiderman,
Ventafocs o Peter Pan.
Carnestoltes, carnestoltes...
Sóc conill, sóc ratolí,
sóc pallasso d’un gran circ,
sóc un mico dalt d’un pi,
saltimbanqui o arlequí.
Carnestoltes, carnestoltes...
poca-solta poca-soltes
Un o una poca-solta és una persona poc seriosa, que diu o fa bestieses, coses sense seny, que a vegades molesten els altres. Els poca-soltes acostumen a fer bromes pesades.
saltimbanqui saltimbanquis
Un o una saltimbanqui és una persona que es guanya la vida fent jocs, acrobàcies i altres espectacles pels carrers dels pobles i de les ciutats.
arlequí arlequins
Un arlequí és un personatge còmic que porta un vestit de triangles de molts colors, una màscara negra i un barret.
dijous
EL PEIX PALLASSO
JO SÓC EL PEIX PALLASO
I SEMPRE ESTIC CONTENT
BLUP, BLUP, BLUP
M’AGRADEN LES ANEMONES
I L’AIGUA TROPICAL
BLUP, BLUP, BLUP
QUAN ME’N VAIG DE GRESCA
EM PINTO EL NAS VERMELL
BLUP,
BLUP, BLUP
dijous
Camille Saint-Saëns
Charles Camille Saint-Saëns
va néixer a París (França), el 9 d’octubre de 1835 i va morir als 86 anys a Alguer (Algèria).
Compositor, pianista i organista de l’època musical del Romanticisme.
La seva mare era aficionada a la música i el seu pare va morir pocs mesos desprès de néixer Camille. La seva mare i la seva tieta li ensenyaven música des de petit. Amb només tres anys ja començava a composar. Va fer classes de piano amb un mestre (Stamaty) i desprès, amb set anys, classes de composició i d’orgue.
Amb dotze anys va fer el seu primer concert de piano, amb una peça de Mozart.
A més de piano, va estudiar molt: astronomia, literatura i arqueologia. Va ser nomenat doctor Honoris Causa per la Universitat de Cambridge (un reconeixement que fa la universitat).
Va guanyar diversos premis musicals. Era un virtuós del piano i de l’orgue.
Fou molt conegut per voler donar a conèixer a tothom la música instrumental francesa.
El 1875 es va casar amb Marie Laure Emilie Truffot, però va ser un matrimoni molt trist: van tenir dos fills i tots dos van morir amb poc temps de diferència i es van separar sis anys desprès.
El 1881 també va morir la seva mare i Camille es va deprimir tant que va decidir posar-se a viatjar per tot el món fent música: va anar al Nord d’Àfrica, Portugal, Índia, Estats Units, els Països Escandinaus, Amèrica del Sud i Espanya (on va conèixer al músic Enrique Granados).
Els darrers anys de la seva vida passava els hiverns a Algèria (Àfrica del Nord), un país on també es parla francès. Allà va morir als 86 anys.
Va composar molts tipus de música (òpera, simfonies, música de cambra, peces per a piano, cançons, música religiosa…).
Les seves obres més famoses són l’òpera “Samson i Dalila” i l’obra instrumental “El carnaval dels animals”. Tot i que aquesta darrera és la més coneguda, perquè és molt divertida, a ell no li agradava gaire, i va prohibir que es toqués en públic mentre vivia, excepte l’única peça que li agradava: “El cigne”.
diumenge
TON PARE NO TÉ NAS
Ton pare no té nas, ton pare no té nas,
ta mare es xata,
i es teu germà petit, i es teu germà petit
té es nas de rata.
Ton pare fa es dinar, ton pare fa es dinar,
ta mare escura,
i es teu germà petit, i es teu germà petit
talla verdura.
Ton pare és una col, ton pare és una col,
ta mare és pebre,
i es teu germà petit, i es teu germà petit
és una ceba.
Ton pare s'ha perdut, ton pare s'ha perdut,
ta mare el cerca,
i es teu germà petit, i es teu germà petit,
seu a la fresca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)