Al principi del segle XX, els treballadors rurals afroamericans del delta del Mississipí i Texas s’entretenien escoltant i ballant música que els pianiestes tocaven amb un nou estil de blues amb l’objectiu de fer-lo ballable.
El boogie woogie és una música de ritme molt ràpid que es caracteritza per la repetició constant i forta de la part greu (acompanyament que fa el pianista amb la mà esquerra) contrastada per la improvisació melòdica de la part aguda (mà dreta del pianista). Aquesta música, originària de la música negra nord-americana, estava de moda a l’Amèrica.
Toca amb la flauta:
