dilluns

L'hora dels adéus

L’ALEGRE ADÉU-SIAU

És l’hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu-siau.
Germans, dem-nos les mans,
senyal d’amor, senyal de pau.

El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau,
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.

No és un adéu per sempre,
és sols l’adéu per un instant.
El cercle refarem
i fins potser serà més gran.

El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau,
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.


L'hora dels adéus

la carrau - la polka d'ours



És la vida d'un músic que és molt pobre i que no cobra
i que no té diners, no li cal res més
i la gent quan passa diu que en fa un gra massa
que està congelat i la novia passa.

Deixa'l tocar,  deixa'l tocar, deixa'l tocar al músic..
Deixa'l tocar, d
eixa'l tocar,
deixa'l, deixa'l tocar.

Boogie Woogie


Al principi del segle XX, els treballadors rurals afroamericans del delta del Mississipí i Texas s’entretenien escoltant i ballant música que els pianiestes tocaven amb un nou estil de blues amb l’objectiu de fer-lo ballable. 

El boogie woogie és una música de ritme molt ràpid que es caracteritza per la repetició constant i forta de la part greu (acompanyament que fa el pianista amb la mà esquerra) contrastada per la improvisació melòdica de la part aguda (mà dreta del pianista). Aquesta música, originària de la música negra nord-americana, estava de moda a l’Amèrica.



Toca amb la flauta:



DELS CAMPS DE COTÓ AL ROCK AND ROLL

dimecres

Orquestra simfònica

L’orquestra simfònica és una agrupació de molts instruments que, per grups, toquen la mateixa melodia.
Està formada per tres grans famílies d’instruments: corda, vent i percussió.
Sovint s’incorporen una gran varietat d’instruments de percussió i de vegades també el piano, l’arpa, el saxo, etc.
Recorda com es col·loquen els instruments (la disposició) en una orquestra simfònica.

Corda: Violins, violes, violoncels, contrabaixos, arpa, piano
Vent-fusta: flauta travessera, oboè, clarinet, fagot
Vent-Metall: trompa, trompeta, trombó, tuba
Percussió: Timbal, tamborí, triangle, platerets...

dilluns

Jamie Cullum - Seal, Adele and Michael Jackson Medley - live @ North Sea...

Reconegut ja com a Crooner indiscutible del segle XXI, Jamie Cullum ha sabut traspassar al públic el seu entusiasme per l’obra de mestres com Thelonious Monk, Nat King Cole, Herbie Hancock i Harry Connick Jr. (entre molts altres). Cantant i pianista londinenc al principi conegut com a nen prodigi i actualment com un autèntic prodigi (ja adult) de la música entertainment fa temps que s’ha revelat com una de les ments més alegrament obertes del jazz contemporani. Jazz apassionat amb tocs de pop salvatge i, sobretot, passió escènica.

Jamie Cullum - London Skies live at North Sea Jazz 2009

dimecres

La Primavera de Vivaldi

LA PRIMAVERA, d’Antonio Vivaldi



ANTONIO VIVALDI

Va néixer a Venècia (Itàlia), l’any 1678.

Provenia d’una família que ja s’estimava la música. El seu pare era violinista.

Ell, al principi, va decidir dedicar-se al sacerdoci, tot i que més endavant hi va renunciar.

Se’l coneixia amb el sobrenom del "capellà roig", a causa del color del seu cabell.

Va ser mestre de violí i director musical d’un famós orfenat per a noies de Venècia, la ciutat on nasqué i on treballà gairebé tota la vida.

Fou un compositor molt prolífic: va escriure una quarantena d’òperes i més de cinc-cents concerts per a diferents instruments solistes (dos-cents trenta per a violí), i moltes altres obres.

Va morir a Viena el 1741.



La seva obra més coneguda és "Les quatre estacions"  

"Les quatre estacions" són un conjunt de quatre concerts, que descriuen les estacions de l'any amb la música.

Cada concert consta de tres parts o moviments.

La música també ens pot explicar coses. En diem"música descriptiva".

Així al concert de "La primavera", Vivaldi ens fa sentir la seva arribada, el cant dels ocells, l'aigua corrent i el murmuri del vent.

Primavera - Vivaldi

Vivaldi quattro stagioni - La primavera

MÉS RITME

MÚSICA AMB LES MANS (Cleary & Harding)

Vangelis - Carros de Fuego.

El xilòfon



CARROS DE FOC - Vangelis

VANGELIS

Vangelis (de nom real, Evangelos Odysseas Papathanassiou) [en Grec: Ευάγγελος Οδυσσέας Παπαθανασίου] és un compositor i multiinstrumentista originari de Grècia, un dels més destacats del corrent de la música New Age (també anomenada música ambient). Tot i que en els seus discos hi ha una gran varietat d'instruments (que sol tocar ell mateix), hi destaquen el piano i els sintetitzadors.
Sense haver estudiat ni solfeig ni haver rebut classes formals de música, Vangelis és considerat com un virtuós intèrpret. Durant la seva carrera ha editat discos en solitari i material compost i interpretat amb d'altres artistes, com Jon Anderson (del grup Yes), a més de compondre bandes sonores de pel•lícules i documentals. L'any 1981 compongué la banda sonora de la pel•lícula Carros de Foc, amb la qual guanyà un Oscar l'any següent; a més, ha compost la banda sonora d'altres pel•lícules de gran èxit, com Blade Runner (també de 1982) o 1492: La Conquesta del Paradís (1992).